Cóm ens poden ajudar les TIC en la comunicació família-escola?

Per dur a terme aquesta reflexió, he de reconèixer que he necessitat d’un temps per tal d’assimilar la pregunta i concretar les meves idees envers el tema que se’ns planteja, ja que considero que la part de comunicació en la nostra tasca com a docent, és un dels pilar fonamentals per tal de dur a terme una bona pràctica com a professionals, i amb molta més importància a Educació Infantil.

Penso que, aquesta qüestió és una de les angoixes personals que tinc, per la responsabilitat que comporta transmetre una bona informació a les famílies, que aquesta comunicació es doni i no sigui inexistent, i per suposat una comunicació fluida i de confiança. A més a més, soc conscient que per a què això es dugui a terme, hi ha d’haver una bona relació amb les famílies i les dos parts (mestre-família), siguin conscients d’aquesta necessitat i per tant haurem de treballar al llarg de la nostra futura tasca docent per a què aquesta comunicació sigui la correcta.

Una vegada argumentat i donada la meva opinió personal sobre la importància que té per mi, aquesta comunicació amb les famílies, també soc conscient que hi existeixen diferents “camins” per a que aquesta comunicació sigui fructífera. Tota la societat està evolucionant tant ràpid i vivim en una societat de continu estrès que pot ser a dia d’avui hauríem de contemplar les TIC com un mitjà de comunicació entre família-escola. I si les dos parts estan d’acord i els resultats són el desitjats, he de dir que estic totalment d’acord que es dugui a terme aquest tipus de comunicació, però sense oblidar la riquesa de poder parlar i comunicar-nos amb les persones en directe, ja que ens aporta també molt informació i així es crea una confiança entre les famílies i la escola.

En definitiva, les TIC poden ser un bon mitjà de comunicació, que des de l’escola hem de treballar, i les famílies han de poder ser part fonamental d’aquesta comunicació, per tant poden fer servir diferents mitjans, per una banda la creació dels blogs de l’escola o de les aules faciliten a les famílies que puguin participar, s’impliquin i puguin compartir moltes coses. A més a més, la confiança que pot donar als pares el poder veure als seus fills quan ells vulguin a través d’internet i conèixer que fan, com viuen el dia a dia a l’escola.

Les caseres dels tresors

Aquesta reflexió ve donada, desprès de haver-hi treballat a una de les classes teòriques, què són les caseres dels tresors, per a què serveixen, cóm i alguns exemples que vàrem analitzar.

El primer que hauria d’explicar, és que una casera del tresor, és un tipus d’activitat didàctica i que es pot treballar a totes les àrees i nivells d’educació. Les caseres consisteixen en un llistat de preguntes sobre un tema concret, i que prèviament hem escollit per treballar a classe, i una llista de direccions de pàgines web d’on poden trobar les respostes a les preguntes prèvies. Algunes caseres hi poden incloure una “gran pregunta”, com a mode de conclusió, per a que els infants puguin mostrar els coneixements adquirits.  

Aquest tipus d’activitat, és una manera lúdica i diferent de treballar diversos temes, a més de treballar la recerca d’informació mitjançant les diverses webs que els hi faciliten. Aquest tipus d’activitat, és una eina molt útil però a la vegada ha d’estar ben treballada i cercant aquella informació que volem que arribi als alumnes.

Una vegada vist la part teòrica, vàrem tenir l’oportunitat de poder veure alguns exemples de caseres dels tresors. Al meu grup ens va tocar analitzar una casera que rebia el nom de “Animals domèstics i salvatges”, he de dir que aquesta, des del meu punt de vista, no era un bon exemple, ja que no complia amb totes les característiques bàsiques que hauria de tenir una bona casera del tresor.

Per una banda, és una casera que no crida la atenció dels infants, no hi ha varietat ni de colors, ni lletres especial. Crec que aquesta casera no crida l’atenció ni desperta curiositat per investigar ni motivació. És una casera que no especifica a quina edat va dirigida, quins són els passos a seguir, etc. I com a darrer punt, i molt important, aquests tipus d’activitat haurien de revisar-les ja que molts enllaços en els quals clicàvem ja no existeixen o han deixat de funcionar.

Aquí està l'enllaç per poder veure la casere del tresor que varem analitzar a classe.

"Casera dels animals"

El que diu la normativa sobre introducció de les TIC a l'educació...

Per començar aquesta reflexió, prèviament hem tingut al nostre abast un document de pdf on explica que és allò que diu la normativa i on està reflectit a la LOE. A més a més, hem pogut visionar un vídeo d’en Jordi Adell sobre “competència digital de los professores”.

Una vegada tot això, em queda dir que efectivament la normativa contempla que les TIC haurien d’iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació. En la meva opinió, això es un pas important per aconseguir avançar en educació i fer innovacions. Però, també és cert que probablement el que diu la normativa no és suficient i hauria de ser més específica.

La normativa, no descriu uns objectius específics, ni el tipus d’avaluació més adient, així com, no contempla que el professorat necessitaria d’uns cursos de formació i reciclatge en aquest tema, per conèixer diverses metodologies per anar aplicant en el dia a dia de les aules d’Educació Infantil.

En definitiva, les TIC són un recurs molt útil i important, per tant, tenim que familiaritzar-nos i introduir-les des de ben petits a l’etapa d’Infantil. D’altra banda, hem de ser conscients que els aprenentatges i la incorporació de nous mètodes i materials a la vida d’aula no és una tasca fàcil, i que per tant necessitarà d’un temps per veure els resultats desitjats. L’únic punt més feble, és a nivell de recursos, ja que molts de centres a dia d’avui encara no gaudeixen o no veuen la necessitat d’incorporar les TIC a la vida diària de les aules.