Cóm ens poden ajudar les TIC en la comunicació família-escola?

Per dur a terme aquesta reflexió, he de reconèixer que he necessitat d’un temps per tal d’assimilar la pregunta i concretar les meves idees envers el tema que se’ns planteja, ja que considero que la part de comunicació en la nostra tasca com a docent, és un dels pilar fonamentals per tal de dur a terme una bona pràctica com a professionals, i amb molta més importància a Educació Infantil.

Penso que, aquesta qüestió és una de les angoixes personals que tinc, per la responsabilitat que comporta transmetre una bona informació a les famílies, que aquesta comunicació es doni i no sigui inexistent, i per suposat una comunicació fluida i de confiança. A més a més, soc conscient que per a què això es dugui a terme, hi ha d’haver una bona relació amb les famílies i les dos parts (mestre-família), siguin conscients d’aquesta necessitat i per tant haurem de treballar al llarg de la nostra futura tasca docent per a què aquesta comunicació sigui la correcta.

Una vegada argumentat i donada la meva opinió personal sobre la importància que té per mi, aquesta comunicació amb les famílies, també soc conscient que hi existeixen diferents “camins” per a que aquesta comunicació sigui fructífera. Tota la societat està evolucionant tant ràpid i vivim en una societat de continu estrès que pot ser a dia d’avui hauríem de contemplar les TIC com un mitjà de comunicació entre família-escola. I si les dos parts estan d’acord i els resultats són el desitjats, he de dir que estic totalment d’acord que es dugui a terme aquest tipus de comunicació, però sense oblidar la riquesa de poder parlar i comunicar-nos amb les persones en directe, ja que ens aporta també molt informació i així es crea una confiança entre les famílies i la escola.

En definitiva, les TIC poden ser un bon mitjà de comunicació, que des de l’escola hem de treballar, i les famílies han de poder ser part fonamental d’aquesta comunicació, per tant poden fer servir diferents mitjans, per una banda la creació dels blogs de l’escola o de les aules faciliten a les famílies que puguin participar, s’impliquin i puguin compartir moltes coses. A més a més, la confiança que pot donar als pares el poder veure als seus fills quan ells vulguin a través d’internet i conèixer que fan, com viuen el dia a dia a l’escola.

Les caseres dels tresors

Aquesta reflexió ve donada, desprès de haver-hi treballat a una de les classes teòriques, què són les caseres dels tresors, per a què serveixen, cóm i alguns exemples que vàrem analitzar.

El primer que hauria d’explicar, és que una casera del tresor, és un tipus d’activitat didàctica i que es pot treballar a totes les àrees i nivells d’educació. Les caseres consisteixen en un llistat de preguntes sobre un tema concret, i que prèviament hem escollit per treballar a classe, i una llista de direccions de pàgines web d’on poden trobar les respostes a les preguntes prèvies. Algunes caseres hi poden incloure una “gran pregunta”, com a mode de conclusió, per a que els infants puguin mostrar els coneixements adquirits.  

Aquest tipus d’activitat, és una manera lúdica i diferent de treballar diversos temes, a més de treballar la recerca d’informació mitjançant les diverses webs que els hi faciliten. Aquest tipus d’activitat, és una eina molt útil però a la vegada ha d’estar ben treballada i cercant aquella informació que volem que arribi als alumnes.

Una vegada vist la part teòrica, vàrem tenir l’oportunitat de poder veure alguns exemples de caseres dels tresors. Al meu grup ens va tocar analitzar una casera que rebia el nom de “Animals domèstics i salvatges”, he de dir que aquesta, des del meu punt de vista, no era un bon exemple, ja que no complia amb totes les característiques bàsiques que hauria de tenir una bona casera del tresor.

Per una banda, és una casera que no crida la atenció dels infants, no hi ha varietat ni de colors, ni lletres especial. Crec que aquesta casera no crida l’atenció ni desperta curiositat per investigar ni motivació. És una casera que no especifica a quina edat va dirigida, quins són els passos a seguir, etc. I com a darrer punt, i molt important, aquests tipus d’activitat haurien de revisar-les ja que molts enllaços en els quals clicàvem ja no existeixen o han deixat de funcionar.

Aquí està l'enllaç per poder veure la casere del tresor que varem analitzar a classe.

"Casera dels animals"

El que diu la normativa sobre introducció de les TIC a l'educació...

Per començar aquesta reflexió, prèviament hem tingut al nostre abast un document de pdf on explica que és allò que diu la normativa i on està reflectit a la LOE. A més a més, hem pogut visionar un vídeo d’en Jordi Adell sobre “competència digital de los professores”.

Una vegada tot això, em queda dir que efectivament la normativa contempla que les TIC haurien d’iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació. En la meva opinió, això es un pas important per aconseguir avançar en educació i fer innovacions. Però, també és cert que probablement el que diu la normativa no és suficient i hauria de ser més específica.

La normativa, no descriu uns objectius específics, ni el tipus d’avaluació més adient, així com, no contempla que el professorat necessitaria d’uns cursos de formació i reciclatge en aquest tema, per conèixer diverses metodologies per anar aplicant en el dia a dia de les aules d’Educació Infantil.

En definitiva, les TIC són un recurs molt útil i important, per tant, tenim que familiaritzar-nos i introduir-les des de ben petits a l’etapa d’Infantil. D’altra banda, hem de ser conscients que els aprenentatges i la incorporació de nous mètodes i materials a la vida d’aula no és una tasca fàcil, i que per tant necessitarà d’un temps per veure els resultats desitjats. L’únic punt més feble, és a nivell de recursos, ja que molts de centres a dia d’avui encara no gaudeixen o no veuen la necessitat d’incorporar les TIC a la vida diària de les aules.

Taller d'Imatge

Desprès de realitzar els dos tallers d’imatge que hem realitzat a les pràctiques, puc dir que l’experiència ha estat molt enriquidora i entretinguda.

La primera impressió que vaig tenir quan la professora va explicar en que consistien els tallers d’imatge, vaig pensar que jo no ho sabria fer i que necessitaria l’ajuda i continua revisió per dur a terme les activitats. Finalment, no va ser així, i a més de gaudir amb l’activitat, m’ha agradat molt el poder gaudir amb el retoc de fotografies, conèixer una eina nova com és el GIMP i gaudir del resultat final amb una creació pròpia.

Cada sessió que passa, estic més contenta amb l’assignatura, i les pors que tenia en un primer moment, ja no estan tan presents, a més de tenir més confiança en mi, no em sento amb vergonya quan alguna cosa m’angoixa o no ser realitzar-ho. Estic aprenent a demanar ajuda quan ho necessito, i estic molt satisfeta del resultat amb la fotografia que he retocat.

La fotografia que he retocat, es una imatge que he agafat de creative commons i desprès he retocat i retallat les cares de les meues companyes que componen el meu grup de treball, format per na Cira Roig, n’Alicia Ribas i jo.

Aquest és el resultat del taller d’imatge: 

"El Desenvolupament de la Societat amb Les Noves Tecnologies"

Després de llegir l'article "Sociedad de la información, tecnologias digitales y educación" de Manuel Area Moreira, podem arribar a diverses conclusions que ens fan reflexionar.

La primera part de l'article s'esmenta que la globalització és un procés que ha estat gestant-se abans de l'aparició de les tecnologies de la informació i comunicació. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció ha estat la crítica que fa l'autor al món en el qual vivim, un món centrat en el consum i capitalista, i la crítica que fa a les nostres institucions de govern, que han volgut beneficiar-se del desenvolupament de les noves tecnologies.

Les noves tecnologies s'han convertit en el centre del canvi social i cultural. Com sol passar, tot això té un part positiva i una altra més negativa. Les conegudes TIC estan trencant barreres facilitant la interacció entre persones, un aspecte positiu i molt important respecte a la tecnologia i el desenvolupament de la societat.

D'altra banda, i com a part negativa, la civilització està en un punt molt depenent de la tecnologia. I, es que tots els excesos o casos depenen del criteri empleat en la seua valoració i ús que feim de les tecnologies.

Pel que fa a nivell educatiu, i tenint en compte que com a futura docent, hauré de tenir una formació amplia i pràctica en referent a les noves tecnologies, el que més m'ha cridat l'atenció i vull destacar de l'article és tot allò que fa referència a aquest àmbit.

Es realitza una encertada crítica a les institucions educatives que encara tenen una lenta introducció al canvis i adaptació de les noves tecnologies, així com molts centres que continuen amb un model de transmissió cultural tradicional. Això, és una conseqüència més de la dependència de quantitat i qualitat dels recursos humans disponibles. Per tant, és necessari possar en pràctica programes formatius destinats a facilitar l'accès al coneixement i a les noves tecnologies, destinat a infants, joves, treballadors, professionals, etc.

En la meva opinió i d'acord amb l'autor, cal integrar les TIC en el sistema y cultura escolar. Hem de començar planificant i desenvolupant projectes i experiències d'educació virtual. Creacions de webs, materials on line, en definitiva estimular la innovació de les pràctiques docents. Innovar en tecnologia i en la concepció i pràctiques pedagògiques. Per tant, això significa canviar el model d'ensenyament: canviar el paper del docent, canvis en el procès i activitats d'aprenentatge de l'alumnat, en les formes organitzatives de l'aula, etc.

Per finalitzar, esmentar que com a futura docent em preocuca molt aquest desenvolupament tan ràpid de les TIC i penso molt necessari una bona formació per abordar les noves eines. Vull mostrar la meva conformitat amb la meta educativa que es planteja: formació del nens com a usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies. Aquesta formació, hauria de ser possible i més que siga el propi alumne el qual disposi d'una gran autonomia i control sobre el seu propi procès d'aprenentatge, amb un docent que facilita i guia en aquest camí.

Comencem reflexionant.....

Ja hem superat la primera setmana de classes, ja coneixem quins seran els nostres professors aquest darrer any de carrera. Enguany tenim l’oportunitat de gaudir, a més a més, del nou edifici de la universitat d’Eivissa. Ara que ja conec quines són les assignatures i els meus professors, he de reconèixer que l’assignatura que més por tenia era la de Mitjans i Recursos Tecnològics. Des de que hem començat a treballar amb l’eina de blogger, no he tingut molt bones experiències i el meu interès amb les noves tecnologies no era el més adient. Pot ser, perquè penso que les meves limitacions amb aquesta eina i tot el que envolta els ordinadors és evident.

Una vegada superada la primera classe de presentació de l’assignatura i la primera pràctica de taller de blocs, he de dir que estic molt contenta, que enguany estic positiva, i que gràcies a les meves companyes, la professora i el bon ambient que hi ha vaig a intentar gaudir de l’assignatura i vull extreure el màxim profit per continuar ampliant els meus coneixements.

Per finalitzar, vull dir que he notat un gran canvi en els meus blocs, i que espero que a mida que vagi passant les pràctiques puga anar millorant dia a dia.

L'ús de les TIC en l'Educació

Les TIC en Educació Infantil